A mig dolor /perdre't de vista /és fer-me la morta. /I dolor, /morir en essència./Avui no hi ha/ prospecte./I l'assassí, tu que aleshores /surts i dius d'una tirada /que t'han desordenat el cap!/
"Avui no
hi ha
poema"
I. Nadal
Cal que emprenguin l'espai i el so una fugida; i jo que a voltes m'equivoco de direcció i que avui he decidit el buit buidar per omplir seré allò que mai he estat mentre traspasso el riu en silenci, i se m'endu se m'endu la barca la por m’aixeca em sé llavor.
no hi ha gramàtiques però si fugides i estatges i espais on el temps carai se'ns ha amagat. I no ens atrapa, no ens atrapa el mar. Com diu una bona amiga per què no em poso verd per allà on miro i passo i desfaig el quadre i em pinto els llavis i ho faig pel blau que conec. Aquest ser-hi ja és dolor i consciència però el silenci i la mirada al silenci i al blanc; la mirada al buit serà desordre d’ordre però sobretot: “tinc una pena tan meva”. Visc d’una complexió d’excessos del buit, que al buit no m’hi sento que el ser-hi l’he deixat enrere; i el so i l’espai despareixen. Perquè jo a partir d'ara vull ser una mica més lliure, que no se m'enredi l'aigua a la dutxa i creure en el sentit, i això vol dir trobar sentit amb els sentits, que potser he mort i et puc ben assegurar que els morts de veritat senten i jo no sento el sentit però sento i te'n recordes de la Veritat, la veritat és grisa d'un gris molt fluix me l'imagino, me l'imagino grisa que jo sóc negre o blanca i no més que això que jo ara no sóc. Que tinc massa veritats (remenant) que no sé dir, que m’espanten i que quan més veritat són més s’escapen del món, i més volen la distorsió de la oïda, la vista, de texura grisa, d’olor només –no més- que una olor a llençol de fa dies. Ja no sé què deia, ja no sé què dic. La veritat és tan de debò i el de debò mai me’l crec al carrer, al carrer amb llum-nit i vi.
Un dia algú que m'enamora em deia alguna cosa com:
hi ets
hi ets
hi ets
hi ets
encara que no tornis.
I..si que morta encara faig veure que llegeixo alguna cosa.
Bon estiu que jo t’he vist de nit amb una dona, dona de nit dona d’espuma i fent tombs quan posen música als carrers.
